Temas:

dimarts, 15 d’abril del 2014

INDEX



TEMA 1: GESTIÓ D'ARXIUS, PÚBLICS I PRIVATS

1.1.- Aplicació de tècniques d'arxiu documental:
1.1.1.- Sistemes de classificació i ordenació.
1.1.2.- Finalitat i objectius.
1.1.3.- Índexs d'arxiu: actualització.
1.1.4.- Aplicació de manuals d'ajuda.
1.1.5.- Millores davant detecció de problemes d'organització.

1.2.- Procediment de registre i posterior arxiu:
1.2.1.- Identificació de suports, mobiliari, estris, elements d'arxiu i contenidors.
1.2.2.- Reproducció i confrontació de la informació d'arxiu documental a digital.

1.3.- Procediments d'accés, recerca, consulta, recuperació, actualització, conservació i custòdia de la informació arxivada.

1.4.- Funcions i característiques dels sistemes operatius i d'arxiu:
1.4.1.- Configuració d'objectes en sistemes operatius. Forma d'operar.
1.4.2.- Creació / nomenament, còpia i eliminació d'arxius, carpetes, subcarpetes i altres.

1.5.- Tècniques de protecció d'accessos públics i privats, en arxius convencionals i informàtics:
1.5.1.- Nivells de protecció: determinació.
1.5.2.- Disposició de contrasenyes i atributs d'accés.
1.5.3.- Autoritzacions d'accés o consulta, detecció d'errors en el procediment.

1.6.- Aplicació de procediments de seguretat i confidencialitat de la informació:
1.6.1.- Normativa vigent de protecció de dades i conservació de documentació.
1.6.2.- Còpies de seguretat.

1.7.- Emmagatzematge en el núvol o Cloud storage

TEMA 2: OPTIMITZACIÓ BÀSICA D'UN SISTEMA D'ARXIU ELECTRÒNIC

2.1.-Equips informàtics: posada en marxa, manteniment operatiu i revisió periòdica que evitin anomalies de funcionament.
2.1.1.- Elements de maquinari: Unitat Central de Procés i Emmagatzematge, equips perifèrics, components físics de xarxes locals, supervisió de connexions.
2.1.2.- Elements de programari: instal·lació i desinstal·lació, programes, aplicacions actualitzades i assistents.
2.1.3.- Equips de reproducció.

2.2.- Optimització de sistemes operatius monousuari, multiusuari, i en xarxa:
2.2.1.- Funcions i comandaments bàsics.  
2.2.2- Eines bàsiques del sistema operatiu.

2.3.- Sistemes operatius en xarxes locals: configuració bàsica d'un sistema de xarxa, actualització i accions per compartir recursos.

2.4.- Aplicació de mesures de seguretat i confidencialitat del sistema operatiu: programes de protecció (antivirus, firewire, antispam, altres).

2.5.- Mesures conservació i integritat de la informació continguda en els arxius. I salvaguarda dels drets d'autor.

2.6.- Normes vigents en matèria de protecció de dades i confidencialitat electrònica.

3.1.2.- Estructura. 
3.1.3.- Funcions. 
3.1.4.- Assistents. 

3.3.1.- Filtres. 
3.3.2.- Consultes. 
3.4.1.- Informes. 

dilluns, 14 d’abril del 2014

1. TEMA 1: GESTIÓ D'ARXIUS, PÚBLICS I PRIVATS


Arxiu Romà
Aquest blog aprofundeix en l'aprenentatge de la gestió de documents i arxius en les organitzacions, públiques i privades, i en empreses de qualsevol grandària (grans, mitjanes o petites). Proporciona una visió global de l'arxivística que inclou els canvis que ha experimentat aquesta disciplina, sobretot amb el creixement dels documents electrònics. La societat de la informació ha propiciat una nova dimensió de l'arxivística, que aporta un valor afegit a les funcions que havia assumit tradicionalment com a pròpies. Cal destacar l'adopció de les tecnologies de la informació i les comunicacions en el tractament dels documents d'arxivament, els esforços en la sistematització i la normalització de la gestió de documents i la utilització de tècniques de gestió de la qualitat i del màrqueting i difusió en els arxius.


1.1 Aplicació de tècniques d'arxiu documental:


Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.
El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la història, paral·lelament a la ciència arxivística, però actualment ve definit per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius:

  • Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts per tota persona física o moral, i per tot servei o organisme públic o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o bé transmesos a la institució arxivística competent, per raó del seu valor arxivístic.
  • Institució responsable de la reunió, del tractament, de l'inventari, de la conservació i de la comunicació dels arxius (anomenat també servei d'arxius).
  • Edifici o part de l'edifici on són conservats i comunicats els arxius (anomenat també dipòsit d'arxiu).
Malgrat ser una definició internacionalment acceptada, encara continua existint certa polèmica i se segueixen matisant les diferents accepcions.
La primera accepció d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·lecció, els documents de la qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius (temàtica, suport, etc.)
El mot arxiu prové del llatí archivum, que alhora prové del grec arkheion.
El terme grec pot fer referir-se a documents públics o arxiu, o bé a col·legi o cos de magistrats.
Igualment, arkheion té la mateixa arrel que el substantiu arkhé, que significa inici o origen, però també poder, autoritat, magistratura o govern.


TIPUS D'ARXIUS


Existeixen diverses tipologies d'arxius, les qual s'organitzen depenent dels següents factors:

Segons la personalitat jurídica del productor:


  • Arxius públics: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret públic. Són inalienables i no poden ser destruïts.
  • Arxius privats: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret públic.                                                                       




    








Segons el cicle vital dels documents:
  • Arxius històrics: Conjunt de documents inactius, que han perdut la seva vigència administrativa, però que són conservats perquè han adquirit un valor permanent secundari, històric o cultural. Segons la segona accepció d'arxiu, també són les institucions culturals que custodien i difonen la documentació amb valor permanent.
  • Arxius administratius: Conjunt de documents actius, corresponents a les tres primeres etapes del seu cicle vital, amb plena vigència administrativa, legal i/o financera.
Els arxius Administratius poden ser:
  1. Arxius de gestió o d'oficina: Reuneixen documentació en tràmit i de consulta administrativa continuada. Els documents no poden superar els cinc anys.
  2. Arxius centrals: Coordinen les funcions dels arxius de gestió i reuneixen documentació provinent d'aquests, la qual encara és vigent però ja no està en tràmit i la seva consulta no és tan freqüent. Els documents no poden superar els 30 anys a nivell estatal i els 15 anys a nivell de la Generalitat.
  3. Arxius intermedis: Reuneixen documentació procedent dels arxius centrals, un cop la seva consulta ja és molt esporàdica i han perdut la seva vigència administrativa (que no legal). Els documents es conserven fins la seva eliminació o transferència a l'arxiu històric i mai poden superar els 50 anys a nivell estatal i els 30 anys a nivell de la Generalitat.
Segons l'àmbit territorial dels fons que custodien:


·         Arxius nacionals o generals
·         Arxius regionals
·         Arxius provincials
·         Arxius comarcals
·         Arxius municipals

Segons l'organisme productor:


·         Arxius de l'administració central
·         Arxius de l'administració perifèrica
·         Arxius de l'administració autonòmica
·         Arxius de l'administració local
·         Arxius de l'administració judicial
·         Arxius militars
·         Arxius universitaris
·         Arxius d'associacions i fundacions
·         Arxius eclesiàstics
·         Arxius empresarials
·         Arxius patrimonials o familiars
·         Arxius personals
·         Arxiu Hospitalari


1.1.1 Sistemes de classificació i ordenació.

Un cop registrada la documentació que hem de conservar, hem d’establir uns criteris de classificació i ordenació que posteriorment ens permetran facilitar-ne la cerca. En aquesta línia, podríem dir que la classificació i ordenació de documents seria una de les primeres fases en el procés d’arxivament.


Posteriorment a la recepció o l’elaboració de la documentació en l’empresa, i un cop aquesta documentació ha estat registrada, caldrà que no s’acumuli per damunt les taules de treball. Amb aquesta finalitat, és habitual disposar d’unes safates on es col·loca la documentació pendent de processar.

Un cop realitzades les tasques pertinents (comptabilització, elaboració de res-posta...), hem de procurar que la documentació no s’acumuli. Apareix aquí la necessitat de generar algun mecanisme d’arxivament.

Una bona organització de la documentació ens permetrà estalviar molt de temps en la seva cerca quan sigui necessari. Però abans d’arxivar la documentació, caldrà establir mecanismes de classificació i ordenació que siguin coneguts i utilitzatsper totes les persones que utilitzin aquesta documentació.

D’aquesta manera, posant en comú els criteris utilitzats per a la classificació i ordenació dels documents, qualsevol treballador de l’empresa hauria de poder localitzar qualsevol document que necessiti.

Els sistemes de classificació i ordenació són el conjunt de criteris que permeten agrupar la documentació i disposar-la en un ordre únic dins de cada agrupació.


Els sistemes de classificació i ordenació més habituals en l’empresa són els sistemes alfabètic, cronològic i geogràfic. Tanmateix, la realitat dels arxius en les empreses ens mostra sistemes mixtos en què es poden aplicar més d’un sistema alhora.

CLASSIFICAR I ORDENAR

Mentre que entenem per classificar distribuir en classes o categories tots els documents que tenen algun atribut similar, ordenar la referència a l'acció de disposar regularment les coses, les unes en relació amb les altres.

EL SISTEMA ALFABÈTIC

El sistema alfabètic és molt utilitzat en les empreses per la seva simplicitat i pel fet de ser conegut fàcilment per qualsevol persona.
El sistema alfabètic és el conjunt de criteris de classificació i ordenació que consisteix a organitzar els documents en funció de les lletres que conté alguna paraula que els identifica. El sistema de classificació i ordenació alfabètic és molt utilitzat per ordenar diferents documents, com els que es refereixen a clients i proveïdors. En aquest cas, el documents s’ordenaran utilitzant la raó social de l’empresa o el primer cognom si parlem de noms de persones físiques.

Els avantatges del sistema alfabètic són els següents:

•La senzillesa d’aplicació, ja que no cal conèixer gaire cosa més que l’abecedari per poder-lo utilitzar.

•No requereix cap font auxiliar (com una llista de codis) per cercar docu-ments classificats amb aquest sistema.

Els inconvenients del sistema alfabètic són els següents:

•A mesura que incrementem el nombre de documents en el nostre arxiu, els hem d’intercalar amb els que ja teníem. Aquest fet implica una redistribució constant de tota la documentació, cosa que fa més costós el procés d’ordenació.
•Mentre que l’espai destinat als documents assignats a una determinada lletra pot estar infrautilitzat (pel poc ús que es faci d’aquesta lletra), l’espai corresponent a una altra pot estar saturat, la qual cosa fa més difícil que hi hagi un aprofitament òptim de l’espai.
•Quan el volum de carpetes augmenta molt, és més difícil fer una cerca.


SISTEMA CRONOLÒGIC

La utilització de dates com a clau d’ordenació i classificació pot ser molt útil, especialment quan aquesta ordenació dels documents permet agilitar altres tràmits com cobraments o pagaments.
El sistema de classificació i ordenació cronològic és el que consisteix a disposar els documents en funció d’alguna data que continguin.
Un exemple clar de la utilització d’aquest sistema és l’ordenació d’efectes comer-cials a cobrar en funció de la data de venciment. Altres exemples poden ser la classificació i ordenació de la correspondència d’un determinat client, etc.
La classificació de documentació a partir de criteris cronològics es pot fer per anys, trimestres, mesos o altres divisions temporals.

Els avantatges del sistema cronològic són els següents:

•El principal avantatge del sistema d’ordenació cronològic és la simplicitat en l’ordenació. En aquest sentit, podem dir que és el sistema més simple.
•En funció de la data triada per fer la classificació, podria ser que no haguéssim d’intercalar documents. Per exemple, quan utilitzem la data d’arribada, els documents s’afegeixen al final.
•Tot i que algunes vegades podríem haver d’intercalar documents -com, per exemple, quan utilitzem la data de venciment-, això és molt menys freqüent que en el cas de la classificació i ordenació alfabètica.
•És un sistema molt útil en tant que pot facilitar la gestió de cobrament. Tenir els efectes comercials a cobrar ordenats per la data de venciment ens facilitarà aquesta gestió.

L’inconvenient del sistema cronològic és que, quan rebem una gran quantitat de documentació en un breu lapse de temps, ens podem trobar amb molta documentació classificada sota una mateixa data. Per aquest motiu, el sistema cronològic pot requerir la utilització d’un sistema de registre complementari, que proporcioni un ordre de segon nivell a aquesta documentació.

SISTEMA GEOGRÀFIC


Quan les empreses exerceixen la seva activitat en un territori ampli i amb diferents delegacions o diferents rutes, pot resultar molt útil tenir un sistema d’ordenació basat en el lloc en què s’ubiquen.
El sistema geogràfic és el sistema de classificació en què el criteri utilitzat per agrupar els documents és la localització de les empreses que els originen.

D’aquesta manera podem trobar sistemes de classificació geogràfics que orga-nitzen els documents per països, comunitats autònomes, províncies, municipis o carrers. Igualment, podem trobar altres agrupacions com les zones en què l’empresa exerceix la seva activitat (per exemple: zona sud i zona nord).

Els avantatges del sistema de classificació geogràfic són els següents:

•L’adaptabilitat, ja que el sistema geogràfic permet diferents criteris en la definició de zona (província, municipi, comunitat autònoma...) i, per tant, l’empresa pot utilitzar el que li vagi millor.
•La simplicitat de classificació, quan els documents a classificar ja indiquen la zona a què pertanyen.

Els inconvenients del sistema de classificació geogràfic són els següents:
  • Un dels principals problemes que presenta el sistema de classificació geogràfic és que no és, pròpiament, un sistema d’ordenació, ja que tot i que agrupem els documents que pertanyen a un mateixa zona, el sistema geo-gràfic no ens diu en quin ordre ho hem de fer.
  • Com passa amb la classificació alfabètica, l’espai de l’arxiu podria estar mal aprofitat. Assumint que cada zona té reservada una mateixa quantitat d’espai, podrien quedar espais de zona pràcticament buits mentre que d’altres podrien estar saturats.
  • El sistema de classificació pot necessitar una guia addicional per indicar a quina zona pertany cada document, cosa que pot alentir el procés de classificació. Per exemple, si els documents només inclouen la població i nosaltres classifiquem per províncies, necessitarem una guia que ens digui a quina província pertany cada poble. Es pot pensar, encertadament, que els documents acostumen a portar la província, peròaquest problema es pot fer evident en casos en què és l’empresa qui defineix les zones.

SISTEMA DE CLASSIFICACIÓ PER MATÈRIES O ASSUMPTES

Freqüentment, en les empreses trobem agrupats documents que tenen en comú la tipologia, la finalitat... Un exemple clar és una classificació que diferenciï factures, albarans, rebuts o les carpetes de clients, proveïdors, nòmines...
El sistema de classificació per matèries o assumptes és el que es basa en la similitud en les funcions, les característiques o altres atributs dels documents.
Per les seves característiques, el sistema de classificació per matèries o assumptes és semblant, en les seves normes, avantatges i inconvenients, al sistema geogràfic.

Els avantatges de la classificació per matèries o assumptes són els següents:


•És fàcil d’utilitzar. Com que les persones que han de classificar i ordenar la documentació estan familiaritzades amb les diferents matèries, la classi-ficació és molt ràpida.

•Si és necessari, es poden generar noves carpetes sense gaires complicacions. Per exemple, si tenim els documents classificats per les diferents línies de productes o serveis i, posteriorment, oferim una nova línia de productes, és fàcil afegir aquesta nova categoria per arxivar.

Els inconvenients de la classificació per matèries o assumptes són els següents:

•La definició de les matèries és difícil. Cal dedicar temps a dissenyar correctament els diferents grups en què es classificaran els documents. Una elecció poc encertada dels grups podria fer que els hagués- sim de canviar i, per tant, que haguéssim de tornar a classificar tots documents.

El sistema per matèries o assumptes és un sistema de classificació, però no d’ordenació. Caldrà, doncs, establir un sistema addicional per ordenar els documents dins de cada grup.

SISTEMES NUMÈRICS I ALFANUMÈRICS


Els nombres estan presents a la majoria dels documents. Les factures es codifiquen amb un número d’emissió, la correspondència es registra amb una numeració...
El sistema de classificació i ordenació numèric és el que agrupa i disposa els documents atenent el número amb què es codifiquen. El sistema alfanumèric es diferencia de l’anterior en el fet que, en aquest darrer, la codificació també inclou lletres.
Un exemple de classificació i ordenació numèrica el trobem en empreses que tenen molts expedients de clients. Aquests expedients reben, quan s’obren, un codi que pot incloure lletres i nombres, i es col.loquen de manera correlativa a mesura que arriben. Un exemple serien els expedients mèdics als centres d’atenció primària i als hospitals.


Els avantatges del sistema de classificació i ordenació numèric/alfanumèric són els següents:

•El principal avantatge és la facilitat de classificació de nous documents/ex-pedients. Només caldrà afegir el nou expedient darrere els anteriors.
•Com que no s’han d’intercalar expedients, ja que aquests s’afegeixen al darrere, l’espai de l’arxiu s’aprofita millor.
•Quan es necessita ampliar l’arxiu, no cal redistribuir tots els expedients, ja que a la zona nova només arribaran documents o expedients nous

Els inconvenients del sistema de classificació i ordenació numèric/alfanu- mèric són els següents:

•Excepte en els casos en què la codificació es complementa amb criteris addicionals com, per exemple, la classificació per matèries, la classificació no aporta informació addicional. En un prestatge, tenim els expedients que van d’un número determinat a un altre, però aquesta classificació no ens dóna cap informació sobre el nom, la localització geogràfica, etc.

•Necessitem un índex o una base de dades auxiliar per poder trobar la documentació que busquem. Normalment, per localitzar un document, es busca en l’ordinador el número que té assignat. Per a això, es proporcionen dades que s’inclouen en el document, com el nom del client, NIF, etc...

Casos especials del sistema de classificació i ordenació numèric/ alfanumèric

Dins els sistemes numèrics, farem especial menció del sistema decimal -que s’utilitza, entre d’altres, en la comptabilitat- i al sistema decimal universal -que s’utilitza a les biblioteques.
El sistema decimal és el conjunt de criteris d’ordenació i classificació en què tots els elements a ordenar es divideixen en deu grups del 0 al 9. Aquests grups formen el primer ordre i, al seu torn, es poden dividir en deu grups més, que formaran el segon ordre, i així successivament.

En l’exemple de la taula  2.3 podem veure la diferència entre els dos sistemes de classificació numèrics. En el sistema tradicional, un nombre amb dues xifres sempre és superior a un que només en tingui una i, per això, el trobarem després. En el sistema de classificació decimal, en canvi, un número de dues xifres representa una subdivisió del número amb què coincideix en totes les xifres excepte la darrera. D’aquesta manera, el subgrup 11 forma part del grup 1, igual que el subgrup 256 formaria part del subgrup 25.



SISTEMES MIXTOS


La realitat del món de l’empresa ens mostra que són diversos els criteris utilitzats quan classifiquem i ordenem els documents. Així és com apareixen els sistemes mixtos de classificació.
El sistema mixt és el que combina diferents sistemes de classificació per organitzar els documents en diferents nivells.
D’aquesta manera, podem trobar que en un primer nivell els documents se separen per matèries (clients, proveïdors...). Els clients, per la seva banda, estan ordenats seguint un criteri geogràfic i, dins de cada zona de referència geogràfica, estan ordenats alfabèticament. Finalment, els do- cuments de cada carpeta de client estan ordenats de manera cronològica per data d’emissió del document.

La figura  2.2 mostra cada nivell de classificació i el sistema utilitzat en aquest nivell.






1.1.2 Finalitat i objectius.

Les funcions dels arxius també han anat variant i evolucionant en el temps. Actualment encara no existeix consens entre els diferents autors, però es poden establir unes funcions bàsiques:




·         Gestionar tot el cicle vital dels documents, des de la seva creació fins a la seva conservació definitiva, assegurant-ne les transferències.
·         Dissenyar els mecanismes i procediments propis de tot sistema de gestió documental per a garantir-ne la seva gestió i conservació.
·         Identificar els fons i els documents.
·         Avaluar i seleccionar els documents per decidir si han de ser conservats o eliminats (expurgats).
·         Elaborar els instruments de descripció i classificació dels documents, indispensables per a controlar cada document, l'accés que hi poden tenir els usuaris i assegurar-ne una recuperació ràpida i eficient en qualsevol moment.
·         Custodiar els documents i preservar-los en correctes condicions ambientals (per evitar fongs, insectes, etc.). Respecte als documents electrònics i els seus suports, estudiar i proposar els criteris tècnics necessaris per a la seva conservació.

·         Proposar i implementar les mesures de seguretat necessàries per a la conservació i protecció de la documentació.
·         Garantir l'accés, la consulta i el servei de còpia als usuaris i ciutadans, respectant els drets d'accés i la protecció de dades.
·         Desenvolupar polítiques d'educació i difusió del patrimoni històric i cultural que suposen els fons públics.
·         Assessorar a les organitzacions i ciutadans en matèria arxivística. Proposar accions formatives pels usuaris dels arxius de gestió per tal que creïn i gestionin els conjunts documentals de manera ordenada, segons el sistema de gestió establert per la institució productora.

La principal finalitat de l'arxiu és garantir el seu ús exhaustiu i efectiu com a recurs bàsic d'informació a través de la seva difusió i accés, al servei de:
1.    Les institucions o persones productores dels arxius, amb una finalitat jurídica i administrativa.
2.    Els ciutadans, mitjançant els arxius públics, per garantir la transparència administrativa i els principis democràtics, així com els seus drets i obligacions, amb una finalitat informativa.
3.    La investigació i difusió del patrimoni cultural, amb una finalitat cultural i històrica.






1.1.3 Índexs d'arxiu: actualització.

El contingut conceptual dels documents es representa per mitjà d'un conjunt de símbols o paraules de llenguatge natural, les quals poden procedir d’una col.lecció predeterminada o ser paraules rellevants del mateix contingut del document.

La indexació té per objectiu crear les referències del document que permetin la seva recerca  posterior.  Aquestes  referències  s’emmagatzemen en fitxers.


La indexació es fa per mitjà dels anomenats llenguatges d’indexació. N'hi ha de dos tipus:
  •          Llenguatges  lliures.
  •          Llenguatges  controlats.

1) Llenguatges lliures

Els llenguatges lliures poden estar formats per les llistes de paraules clau i els descriptors lliures.

a) Llista de paraules clau: és una col.lecció de paraules rellevants, extretes automàticament per l’ordinador, del títol, de document. En aquest procés s’exclouen les paraules sense significació com ara articles, preposicions, etc., també denominades paraules buides.
Queda clar que la llista de paraules clau és més fàcil d’obtenir , ja que la fa automàticament l’ordinador, però comporta gestionar un enorme volum  d’informació, i la qualitat del resultat és inferior , ja que no hi ha cap relació entre les paraules (sinònims); per tant, l’usuari que vulgui cercar la informació ha de preveure tots els sinònims possibles dels conceptes que li interessin, en el context dela seva recerca. A més, com que una paraula pot tenir diferents significats en funció del context, una recerca pot donar, a més dels resultats desitjat tenen res a veure amb el context de la consulta.

D’altra banda, i com a avantatge d’aquest sistema, cal esmentar que, com  aquesta llista comprèn tots els mots significatius del document, la recerca es pot afinar per  a paraules molt específiques.
Exemples de paraules clau

Si volem cercar un document  on es parla d’arrendaments haurem de buscar per arrendament, arrendatari, arrendar, etc.
D’altra banda, si fem  una recerca amb la paraula braç, els documents resultants es podran referir al braç humà, al braç d’un moble, al braç d’una grua, etc. 

b) Descriptors lliures: són una col.lecció o llista de conceptes extrets del contingut del document o que hi tenen relació mitjançant una operació intel.lectual, és a dir,procedent de  l’anàlisi  del document per una persona qualificada (eldocumentalista).
La llista de descriptors lliures, com que decideix quins són els mots o les expressions que ha d’indexar el documentalista, permet una certa normalització,ja que omet les variants ortogràfiques i evita els sinònims en la mesura que es pot. El resultat és d’un volum molt inferior al de la llista de paraules, cosa que facilita significativament la recerca. En tot cas, la qualitat és inferior als sistemes controlats, que es descriuen més endavant, però la tasca d’indexació té un cost inferior a la dels esmentats sistemes, ja que no cal tant de rigor.

2) Llenguatges controlats

En aquests tipus de llenguatge, les paraules o conceptes que serveixen per indexar un document forme part d’una llista construïda prèviament.
És a dir, que abans de començar a indexar documents, es crea una col.lecció o llista de conceptes o paraules en la qual ens haurem de basar per indexar el document.

Els descriptors són paraules o expressions compostes que permeten la indexació del document.

Aquests descriptors els extreu el  documentalista a partir de l’anàlisi d’un document , d’una llista definida prèviament i que és l’única font autoritzada.

Aquests descriptors permeten la indexació del document.

Quan la llista prèvia de descriptors no està estructurada, és a dir, no es preveuen mecanismes de relació entre els diferents elements de la llista, s’anomenallista d’autoritat.Per exemple, una llista d’autors.

Quan, en canvi, la llista prèvia està estructurada, és a dir, entre els diferents elements hi ha mecanismes de relació  (relacions d’equivalència, de jerarquia i d’associació)s’anomena tesaure. Seria el cas d’un diccionari ideològic.

 La llista  d’autoritat és un conjunt predefinit i limitat de noms i expressions.

Els descriptors són paraules o expressions compostes que permeten la indexació del document.

En la seva  preparació  s’eliminen al màxim els problemes de sinonímia y de polisèmia (diferents significats de la paraula en funció del context). El volum que necessita per emmagatzemar les referències és més petit que en els llenguatges lliures.

El tesaure també és un conjunt predefinit, limitat i sobretot estructurat de noms i expressions.

Les seves característiques redueixen al màxim els problemes de precisió amb el llenguatge, cosa que facilita notablement les recerques.

En resum, un descriptor és la llista de paraules o expressions que pertanyen al llenguatge controlat. De tota manera, per extensió, i tot i que no és gaire correcte, també s’anomenen descriptors les dels llenguatges no controlats (llistes del paraules clau i descriptor lliure), que hem vist abans.