2.1.1.- Elements de maquinari: Unitat Central de Procés i Emmagatzematge, equips perifèrics, components físics de xarxes locals, supervisió de connexions.

El maquinari (hardware) fa referència a tot allò que podem veure i tocar (el monitor, el teclat, la CPU, etc.).

Coneguem els elements que configuren el maquinari bàsic d’un ordinador:

1) La unitat central

2) El monitor
3) El teclat
4) La impressora

A continuació, detallarem cadascun d’aquests elements:

1) La unitat central és la part principal de l’equip. Està formada per una caixa metàl·lica o de plàstic a l’interior de la qual trobem:

• La placa base. És on està localitzada la unitat central de procés o CPU, que és on resideix el microprocessador i on es duu a terme tota l’activitat del processament de la informació.
•  La unitat de disc dur. És el dispositiu d’emmagatzematge massiu o permanent de la informació, que es caracteritza fonamentalment per la seva capacitat mesurada en gigabytes (Gb).
• La unitat de disc flexible. És el dispositiu d’emmagatzematge massiu o permanent de la informació. El disc flexible té menys capacitat que el disc dur i l’accés a les dades és més lent.

Mesures
8 bits = Byte (b) 1.024 Byte = Kbyte (kb)
1.024 Kbyte = Megabyte (Mb)
1.024 Mega = Giga (Gb)
Capacitat
CD = 650/700
MBDisquet = 1,4 MB

• Els dispositius multimèdia. Bàsicament són tres: la targeta de so, el lector- gravador de CD-ROM, CD-àudio, CD-vídeo/DVD-ROM, DVD-vídeo i el sistema de vídeo. 

Opcionalment s’hi poden incorporar altres complements:

• La targeta de vídeo, que controla el monitor.
• La font d’alimentació d’energia elèctrica.
• El monitor o pantalla, que és l’element que visualitza els caràcters que produeix l’ordinador. Està controlat per la targeta de vídeo, que està connectada a la placa base.
•  El teclat és molt semblant al d’una màquina d’escriure. Bàsicament se’n diferencia en algunes tecles: <Intro> o bé <Return>, <Supr> o bé <Del>, <Control>, <Alt>, <F1>, <F2> .... <F12>, <Ins>, <Esc> i les tecles de cursor.
• La impressora és el dispositiu de sortida a través del qual s’imprimeixen els treballs que hem fet amb l’ordinador. N’hi ha de diferents tipus: matricials, d’injecció de tinta i d’impressió làser. Algunes de les característiques que les diferencien són la qualitat i la velocitat d’impressió.

Generalment s’acostuma a distingir entre unitat central (CPU) i la resta d’elements, anomenats perifèrics. Alhora, aquests es poden classificar en dues classes:

• Perifèrics d'entrada, d’on prové la informació que arriba a la CPU. Són el teclat, el ratolí, la unitat de disc, etc.
EL TECLAT I EL RATOLÍ

• Perifèrics de sortida, que reben la informació que surt de la CPU. Són el monitor, la impressora, i també la unitat de disc.

COMPONENTS FÍSICS DE XARXES LOCALS

Una xarxa d'àrea local o LAN (de l'anglès Local Area Network) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors. Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines. L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o xarxa de gran amplitud). Aquestes dos contrasten pel fet que una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.

Components físics:

• Servidor: el servidor és aquell o aquells ordinadors que van a compartir els seus recursos maquinari i programari amb els altres equips de la xarxa. Les seves característiques són potència de càlcul, importància de la informació que emmagatzema i connexió amb recursos que es desitgen compartir.
• Estació de treball: els ordinadors que prenen el paper d'estacions de treball aprofiten o tenen a la seva disposició els recursos que oferix la xarxa així com els serveis que proporcionen els Servidors als quals poden accedir.
• Gateways o passarel·les: és un maquinari i programari que permet les comunicacions entre la xarxa local i grans ordinadors (mainframes). El gateway adapta els protocols de comunicació del mainframe (X25, SNA, etc.) als de la xarxa, i viceversa.
• Bridges o ponts: és un maquinari i programari que permet que es connectin dues xarxes locals entre si. Un pont intern és el qual s'instal·la en un servidor de la xarxa, i un pont extern és el qual es fa sobre una estació de treball de la mateixa xarxa. Els ponts també poden ser locals o remots. Els ponts locals són els quals connecten a xarxes d'un mateix edifici, usant tant connexions internes com externes. Els ponts remots connecten xarxes distintes entre si, portant a terme la connexió a través de xarxes públiques, com la xarxa telefònica, RDSI o xarxa de commutació de paquets.
• Targeta de xarxa: també es denominen NIC (Network Interface Card). Bàsicament realitza la funció d'intermediari entre l'ordinador i la xarxa de comunicació. En ella es troben gravats els protocols de comunicació de la xarxa. La comunicació amb l'ordinador es realitza normalment a través de les ranures d'expansió que aquest disposa, ja sigui ISA, PCI o PCMCIA. Encara que alguns equips disposen d'aquest adaptador integrat directament en la placa base.
• El mitjà: constituït pel cablejat i els connectors que enllacen els components de la xarxa. Els mitjans físics més utilitzats són el cable de parell trenat, parell de cable, cable coaxial i la fibra òptica (cada vegada en més ús aquesta última).
• Concentradors de cablejat: una LAN en bus usa solament targetes de xarxa en les estacions i cablejat coaxial per a interconnectar-les, a més dels connectors, no obstant això aquest mètode complica el manteniment de la xarxa, ja que si falla alguna connexió tota la xarxa deixa de funcionar. Per a impedir aquests problemes les xarxes d'àrea local usen concentradores de cablejat per a realitzar les connexions de les estacions, en comptes de distribuir les connexions el concentrador les centralitza en un únic dispositiu mantenint indicadors lluminosos del seu estat i impedint que una d'elles pugui fer fallar tota la xarxa.
  
• Existeixen dos tipus de concentradores de cablejat: 
• 1. Concentradors passius: actuen com un simple concentrador la funció principal del qual consisteix a interconnectar tota la xarxa. 
• 2. Concentradors actius: a més de la seva funció bàsica de concentrador també amplifiquen i regeneren els senyals rebuts abans de ser enviades.

Els concentradores de cablejat tenen dos tipus de connexions: per a les estacions i per a unir-se a altres concentradores i així augmentar la grandària de la xarxa. Els concentradores de cablejat es classifiquen depenent de la manera que internament realitzen les connexions i distribuïxen els missatges. A aquesta característica se l'anomena topologia lògica.

Existeixen dos tipus principals: 

1. Concentradores amb topologia lògica en bus (HUB): aquests dispositius fan que la xarxa es comporti com un bus enviant els senyals que els arriben per totes les sortides connectades. 

2. Concentradores amb topologia lògica en anell (MAU): es comporten com si la xarxa fora un anell enviant el senyal que els arriba per un port al següent.

XARXES LOCALS