2.5.- Mesures conservació i integritat de la informació continguda en els arxius. I salvaguarda dels drets d'autor.

COPYRIGHT

El dret d'autor és un conjunt de normes jurídiques i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix a los autores (els drets d'autor), pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita. La legislació sobre drets d'autor a Occident s'inicia en 1710 amb l'Estatut de la Reina Ana.

Està reconegut com un dels drets humans fonamentals a la Declaració Universal dels Drets Humans.1

En el dret anglosaxó s'utilitza la noció de copyright (traduït literalment com a "dret de còpia") que —en general— comprèn la part patrimonial dels drets d'autor (drets patrimonials).

Una obra passa al domini públic quan els drets patrimonials han expirat. Això succeeix habitualment transcorregut un termini des de la mort de l'autor (post mortem auctoris). El termini mínim, a nivell mundial, és de 50 anys i està establert en el Conveni de Berna. Molts països han estès aquest termini àmpliament. Per exemple, en el Dret europeu, són 70 anys des de la mort de l'autor. Una vegada passat aquest temps, aquesta obra llavors pot ser utilitzada en forma lliure, respectant els drets morals.

COPYLEFT

El copyleft es practica en exercir el dret d'autor que consisteix a permetre la lliure distribució de còpies i versions modificades d'una obra o un altre treball, exigint que els mateixos drets siguin preservats en les versions modificades. L'efectivitat d'exercir-ho pot dependre de la legislació particular de cada país, però en principi es pot utilitzar per a programes informàtics, obres d'art, cultura, ciència, o qualsevol tipus d'obra o treball creatiu que sigui regit pel dret d'autor.

El terme sorgeix en les comunitats de programari lliure com un joc de paraules entorn de copyright: "dret d'autor", en anglès (literalment: "dret de còpia") amb un altre sentit, el de left: pretèrit del verb deixar o permetre. Es considera que una llicència lliure és copyleft quan a més d'atorgar permisos d'ús, còpia, modificació i redistribució de l'obra protegida, conté una clàusula que disposa una llicència similar o compatible a les còpies i a les obres derivades.

Els seus partidaris ho proposen com a alternativa a les restriccions que imposen les pràctiques tradicionals dels editors i de la indústria de l'entreteniment en exercir els drets patrimonials que detenen i gestionen per als autors, a l'hora d'autoritzar fer, modificar i distribuir còpies d'una obra determinada. Es pretén així oferir-li a un autor la possibilitat d'alliberar una obra, escollint una llicència lliure que permeti la seva utilització, còpia, modificació i redistribució, al mateix temps que, mitjançant el copyleft, es garanteix que es preservin aquestes llibertats per a qualsevol receptor d'una còpia, o d'una versió derivada.

CREATIVE COMMONS

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre, l'oficina central del qual està situada a la ciutat de Mountain View, en l'estat de Califòrnia, als Estats Units d'Amèrica, que permet usar i compartir tant la creativitat com el coneixement a través d'una sèrie d'instruments jurídics de caràcter gratuït.1

Aquests instruments jurídics consisteixen en un conjunt de “models de contractes de llicenciament” o llicències de drets d'autor (llicències *Creative *Commons o llicencies “CC”) que ofereixen a l'autor d'una obra una forma simple i estandarditzada d'atorgar permís al públic en general de compartir i usar el seu treball creatiu sota els termes i condicions de la seva elecció. En aquest sentit, les llicències *Creative *Commons permeten a l'autor canviar fàcilment els termes i condicions de drets d'autor de la seva obra de “tots els drets reservats” a “alguns drets reservats”.

Les llicències Creative Commons no reemplacen als drets d'autor, sinó que es recolzen en aquests per permetre modificar els termes i condicions de la llicència de la seva obra de la forma que millor satisfaci les seves necessitats.

L'organització va ser fundada en 2001 per Lawrence Lessig, ex-professor de dret de la Universitat de Stanford i especialista en ciberdret, Hal Abelson, i Eric Eldred2 amb el suport del Center for the Public Domain. El primer article sota la llicència Creative Commons en una publicació d'interès general va ser escrit per Hal Plotkin, i va ser divulgada al febrer de 2002.3 El primer conjunt de llicències de copyright va ser llançat al desembre de 2002.4 En 2008, havia estimats uns 130 milions de treballs sota llicències Creative Commons.5 A l'octubre de 2011, només Flickr alberga més de 200 milions de fotos amb llicències Creative Commons.6 Creative Commons està dirigida per una junta directiva i una altra d'assessorament tècnic. Aquestes llicències han estat adoptades per molts com una forma que tenen els autors de prendre el control de com volen compartir la seva propietat intelectual.

Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:

•   Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
•  No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
•  Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
•  Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:

•  Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
•   Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
•    Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
•    Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
•   Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
•   Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

A més d'aquestes sis llicències, s'ofereixen d'altres que no són aplicables per igual a totes les obres ni en tots els països.