3.1.Tipus i característiques.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LES BASES DE DADES

1. Capacitat d'accedir a grans volums d'informació d'una forma eficient.
2. Suportar els models de dades a través de com els usuaris poden veure la informació.
3. Suportar un llenguatge d'alt nivell que permeti als usuaris definir estructura de dades, accedir a les dades i manipular-los.
4. Controlar l'accés a les dades.
5. Control de transaccions que permet la concurrència de diversos usuaris.
6. Accés controlat a la informació.
7. Resistència: Capacitat de recobrar la informació davant fallades del sistema sense que es perdin les dades

Tipus de Sistemes de Gestió de Bases de dades

SGBD Jeràrquics: van ser els primers a aparèixer. Una base de dades jeràrquica es pot visualitzar com una estructura d'arbre. Les bases de dades jeràrquiques són bastant rígides. Una vegada dissenyades és complex canviar-la i, a més, és necessari un coneixement ampli de la forma en què s'han emmagatzemat les dades per poder recuperar-los de forma efectiva. Per això, malgrat dominar en els seus començaments la seva utilització a l'hora de la gestió d'arxiu ha anat decaient.

SGDB en xarxa: van ser una evolució del model jeràrquic. En una base de dades en xarxa, cadascun dels registres estan enllaçats entre si, però no necessàriament seguint una estructura d'arbre. El model en xarxa elimina part de les rigideses del model jeràrquic, però augmenta la complexitat per modificar l'estructura de la base de dades. Per això, i, malgrat el seu bon rendiment, el seu nombre d'instal·lacions sempre ha estat petit.

Avui dia, aquests dos tipus de SGBD ja no s'utilitzen per a la gestió d'arxiu, encara que encara queden instal·lacions basades en aquests dos models.

SGBD relacionals: en una base de dades relacional es representen les dades com un conjunt de taules bidimensionals compostes de files i columnes. Cada fila representa una relació entre un conjunt de valors i està identificada per una clau única.

                      

TIPUS DE RELACIONS:

Quan establim relacions entre taules, podem ajustar el tipus de relació desitjada entre tres de possibles:

• Relació 1 a 1

• Relació 1 a molts

• Relació molts a molts

RELACIÓ 1 A 1

Una relació és del tipus 1 a 1 quan els dos camps que relacionen les taules són camps clau candidata i en una d’elles és camp clau principal.

Aquesta relació es representa pel grafisme

Això vol dir que, a les dues taules, en haver triat els camps que són clau principal o candidata a les dues, cap d’ells es repetirà a les respectives taules.Per això diem que són del tipus 1 (només trobarem una clau a la taula primera) a 1 (només trobarem una clau igual a la segona, i a l’inrevés).

Exemple il·lustrador de la relació 1 a 1

En una empresa hi ha un col·lectiu de cinc treballadors i disposen dels càrrecs següents:

• Director general

• Auxiliar administratiu

Casualment, el nombre de càrrecs coincideix amb el nombre de persones que treballen a l’empresa.

A més a més, els càrrecs són unipersonals, és a dir, només hi pot haver un director general, un administrador, etc.

Amb aquesta situació la relació 1 a 1 quedarà com es mostra a les taules .

Cada treballador té assignat un càrrec i només un. De la mateixa manera, cada càrrec té assignat un treballador i només un. A la taula Treballadors el camp Càrrec és clau candidata ja que no es repeteix al llarg de la taula. El camp Càrrec és camp clau principal a la taula Càrrecs.

RELACIÓ 1 A MOLTS

La relació del tipus 1 a molts representa el lligam entre dues taules on un dels camps no es repeteix en una taula, mentre que a l’altra taula aquesta informació sí que es repeteix més d’un cop.

Una relació és del tipus 1 a molts quan un dels camps que relacionen les taules és clau principal i l’altre és un camp que conté dades del mateix tipus que el camp clau principal.

Aquesta relació es representa pel grafisme:

Aquest tipus de relació potser és el més habitual i d’ús més generalitzat.

Les condicions a complir per crear aquesta relació són:

• Un dels camps triats per establir la relació serà obligatòriament camp clau principal. Es representa pel número 1 del grafisme. En ser un camp clau principal sabem que no es repetirà a tota la taula.

• L’altre camp, representat pel símbol ∞, ja que és una dada que sí que es pot repetir al llarg de la taula, pot ser qualsevol camp sempre que:

• Sigui del mateix tipus.
• Sigui de la mateixa mida (o més gran).
• Contingui com a dada un valor dels possibles continguts al camp clau principal triat abans.

Exemple de relació 1 a molts

Reprenem els nostres alumnes matriculats a l’IES. Disposem de la taula corresponent amb les seves dades. Mireu la taula 13.

D’altra banda, en una altra taula (taula 14), tenim les notes de tots els alumnes i cadascun dels trimestres i les seves assignatures. 

Mirem-la amb detall. La primera columna conté el DNI dels alumnes. La taula emmagatzema les notes dels trimestres del curs i de cadascuna de les assignatures. Fixeu-vos-hi bé ja que els tres primers registres són del mateix alumne, mateix DNI, en concret, contenen les notes de tres assignatures del 

primer trimestre. Això fa que hi hagi repeticions del DNI a la taula, per això la relació és d’una banda a (1) i de l’altra a molts (∞) perquè podem trobar molts registres amb el mateix DNI. De fet, en trobarem tants com assignatures tingui el curs multiplicat pels tres trimestres de l’any escolar per cadascun dels alumnes. 

A la taula d’alumnes utilitzem la columna DNI per establir la relació perquè és clau primària. A la taula d’alumnes utilitzem un camp que és del mateix tipus, la columna DNI d’aquesta taula coincideix amb la de la taula Alumnes, a més a més, és de la mateixa mida i els valors continguts a la columna són dels 

que també hi ha a la taula Alumnes. 

RELACIÓ MOLTS A MOLTS

Una relació és del tipus molts a molts quan els camps que relacionen ambdues taules es poden repetir. 

Aquesta relació es representa pel grafisme 

Aquest tipus de relació també molt habitual a la vida quotidiana no és  implementable directament en els models de bases de dades relacionals. 

Necessitarem una tercera taula auxiliar, anomenada connectora, que és la que suporta aquesta relació. 

Exemple de relació molts a molts 

Per entendre aquesta relació continuarem utilitzant l’exemple de l’escola. En aquest cas, necessitarem dues taules, la de professors de l’escola i la de cursos. A la taula Cursos tenim informació referent a l’aula que utilitzarem per fer les classes, qui són els tutors del curs i altres dades que ara mateix no són rellevants per entendre l’exemple. Lògicament, un professor a més de ser tutor farà classes a diversos cursos. 

A la taula de Professors (taula 15) disposarem de les dades personals, el seu DNI, el nom i els cognoms, l’adreça, etc.

És molt probable que la professora Anna Pérez faci classes a més d’un curs i que, per altra banda, en 

els cursos que ella fa classes trobarem algun altre professor més que també farà classes. Per tant, podem dir que molts professors fan classes a molts cursos (relació molts a molts).

És molt probable que la professora Anna Pérez faci classes a més d’un curs i que, per altra banda, en els cursos que ella fa classes trobarem algun altre professor més que també farà classes. Per tant, podem dir que molts professors fan classes a molts cursos (relació molts a molts). Aquesta situació es resol muntant una taula auxiliar on posem els camps clau principal d’amb dues taules, que seran els que realment establiran la relació amb les taules principals. El disseny quedarà com a la taula 17. Observeu que a la taula connectora Professors_Cursos tant la columna DNI com la columna Curs contenen dades repetides (8), i aquestes columnes contenen informació validada a les corresponents taules Professors i Cursos.

La clau principal de la taula Professors_Cursos es pot muntar sobre la base d’agafar els dos camps DNI i Curs i utilitzar-los per crear el camp clau principal. D’aquesta manera, evitarem escriure dos cops la combinació DNI del professor i Curs on fa la classe. A la taula 17 teniu un exemple de taula connectora. 

Quan vulguem saber en quins cursos fa les classes un professor en concret, farem la consulta en la taula  connectora, ja que aquí tenim els registres que contenen aquesta informació. Farem la recerca del DNI del professor en qüestió. Actuarem de la mateixa manera si volem saber quins professors són els que fan classes en un curs concret. 

Aquesta versatilitat és la que ofereix la relació molts a molts en el model relacional.