El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen en:
- Gestionar les transferències d'informació internes.
- Procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors.
- Controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors.
- Encadenar automàticament les feines
- Optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc).
- Carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.
Els sistemes operatius ofereixen diversos serveis als programes d'aplicació i als usuaris. Les aplicacions poden accedir a aquests serveis a través d'API (application programming interfaces o interfície de programació d'aplicacions) o a través de crides de sistema. En sistemes mòbils i d'escriptori, la GUI (interfície gràfica d'usuari) acostuma a formar part del sistema operatiu, mentre que en sistemes més grans i multiusuari, la GUI s'implementa com un programa a part del sistema operatiu. Per a les funcions del maquinari (hardware) com d'entrada (input) i sortida (output) i l'assignació de memòria, el sistema operatiu actua com a intermediari entre els programes d'aplicació i el maquinari de l'equip.
Alguns dels sistemes operatius més comuns són:
Microsoft Windows: és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI). Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia aproximadament el 91% de la quota de mercat dels sistemes operatiusclient usats a Internet. La versió més recent d'un Windows client és el Windows 8; la versió més recent deservidor és el Windows Server 2012. Microsoft Windows és el que té amb diferència més quota de mercat en els segments d'ordinadors de sobretaula i portàtils; Microsoft Windows és una família de sistemes operatius propietaris més utilitzat en els ordinadors personals i és el més habitual dels sistemes operatius per a ordinadors personals, amb un 90% de la quota de mercat.
GNU/Linux: GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU (UNIX és un sistema operatiu privatiu molt popular, perquè està basat amb una arquitectura que ha demostrat ser tècnicament estable. El sistema GNU va ser dissenyat per ser completament compatible amb UNIX. El fet de ser compatible amb l'arquitectura UNIX implicà que GNU està compost de petites peces individuals de programari, moltes de les quals ja estaven disponibles, com el sistema d'edició de texts Tex i el sistema gràfic X Window, que van poder ser adaptats i reutilitzats; altres, en canvi es van haver de tornar a escriure). Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu. Aquest sistema operatiu va créixer gràcies al treball col·laboratiu de programadors de tot el món, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors que en Linus Torvalds va realitzar en quant va fer pública la primera versió del nucli del sistema operatiu.Actualment existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot Comunitats autònomes (LinEx, LliureX,Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX).
Les diferències que tenen són bàsicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporació (o la manca) d'interfícies gràfiques per a la gestió de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicació) d'instal·lació i ús, i el grau de dependència d'una empresa.
Una de les parts que fa més eficients els sistemes GNU/Linux és la potència que trobem utilitzant l'intèrpret d'ordres o de comandes, ja que per fer qualsevol cosa es pot fer molt més ràpidament amb una simple línia d'ordres que haver de fer-ho gràficament, per exemple una cosa tan senzilla com: copiar un tipus definit de fitxers (per exemple *.jpg) d'un directori a un altre, amb l'interpret o consola faríem un cp *jpg /home per exemple i si no hauries de seleccionar manualment tots els arxius amb extensió .jpg obrir una altra finestra i enganxar; això sense complicar perquè també podem fer que busqui els arxius buits i que els esborri (de tot el disc dur...) etc.
Mac OS X: L'OS X, abans conegut com a Mac OS X, és una versió del sistema operatiu que utilitzen els ordinadorsMacintosh, i que es basa en un nucli Unix. Recentment aquest SO (sistema operatiu) ha rebut la denominació de sistema Unix i no un sistema basat en Unix com era abans. A la X que acompanya el nom Mac OS se li atribueixen dos significats: el de numeral romà 10 (ja que les versions del Mac OS anomenat "Classic" acaben al 9) i la darrera lletra del mot UniX.
El Mac OS X va sortir al mercat l'any 2001. El sistema operatiu parteix de l'adaptació i posterior desenvolupament d'una combinació del BSD ("Berkeley Software Distribution"), que és una variant de Unix, i el micronucli Mach (desenvolupat per la Universitat Carnegie-Mellon). Al damunt d'aquesta base s'hi afegeix unainterfície d'usuari gràfica anomenada Aqua.
El Mac OS X és força diferent de totes les versions anteriors del Mac OS, pel fet que el seu codi de base és totalment diferent del d'aquestes. La compatibilitat amb versions anteriors s'obté per mitjà d'emulació.
El sistema operatiu de Sun va néixer el 1983 i es va anomenar SunOS. Va canviar el seu nom a Solaris quan es va incloure per primera vegada OpenWindows a la versió 4.1.2 (1991).
El 1992 va sortir la segona versió de Solaris, que incorporava noves funcionalitats del System V, per tant SunOS només tindria sentit a partir d'aquest moment com a nucli d'aquest nou entorn operatiu Solaris. D'aquesta forma Solaris 2 contenia SunOS 5.0. Des del moment que es distingeix el nucli del sistema operatiu (SunOS), i l'entorn operatiu en general (Solaris), afegint altres paquets com Apache o DTrace. Com a exemple d'aquesta funció, Solaris 8 conté SunOS 5.8.
Solaris funciona principalment sobre l'arquitectura SPARC a 32 i 64 bits (aquesta última coneguda com aUltraSparc) de la mateixa companyia i sobre l'arquitectura Intel, tot i que aquesta última se sol usar amb fins didàctics, i escassament en entorns de producció.
Proporciona des dels seus inicis un excel·lent suport per aplicacions de xarxa a protocols IP, i va ser el primer entorn on es va desenvolupar el sistema Java, on se segueix tenint un excel·lent rendiment.
Proporciona la majoria de les funcionalitats típiques dels sistemes UNIX en entorn servidor, com Sockets, Multitasca, Fils d'execució, escriptoris basats en XWindow el que s'inclouen diversos escriptoris com Open Look CDE o més recentment Sun Java Desktop System, basat en GNOME.
Sistemes operatius per Smartphones:
- Android és un Sistema Operatiu basat en Linux y es va començar a comercializar el 2008 per Google.
- iOS va ser creat per el 2007 basant-se en un Sistema Operatiu per ordinador OS X.
- Windows Phone va sortir al mercat el 2010 creat per Microsoft com a millora del seu Sistema Operatiu Windows Mobile amb el fi d'unificar el teléfono mòbil i el PC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada