Els arxius són l'objecte
principal de la ciència arxivística.
El terme arxiu ha anat evolucionant al llarg de la
història, paral·lelament a la ciència arxivística, però actualment ve definit
per tres accepcions, fixades pel Consell Internacional d'Arxius:
- Conjunt de documents, de qualsevol data, forma o suport material, produïts o rebuts per tota persona física o moral, i per tot servei o organisme públic o privat, en l'exercici de la seva activitat, conservats pel seu productor o els seus successors per a les seves necessitats, o bé transmesos a la institució arxivística competent, per raó del seu valor arxivístic.
- Institució responsable de la reunió, del tractament, de l'inventari, de la conservació i de la comunicació dels arxius (anomenat també servei d'arxius).
- Edifici o part de l'edifici on són conservats i comunicats els arxius (anomenat també dipòsit d'arxiu).
Malgrat ser una
definició internacionalment acceptada, encara continua existint certa polèmica
i se segueixen matisant les diferents accepcions.
La primera accepció
d'arxiu no s'ha de confondre amb el terme col·lecció, els documents de la
qual estan agrupats i conservats segons criteris facticis i subjectius
(temàtica, suport, etc.)
El mot
arxiu prové del llatí archivum,
que alhora prové del grec arkheion.
El terme
grec pot fer referir-se a documents públics o arxiu, o bé a col·legi o cos de
magistrats.
Igualment, arkheion té la mateixa arrel que el substantiu arkhé, que significa inici o
origen, però també poder, autoritat, magistratura o govern.
TIPUS D'ARXIUS
Existeixen diverses tipologies d'arxius,
les qual s'organitzen depenent dels següents factors:
Segons la personalitat jurídica del
productor:
- Arxius públics: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret públic. Són inalienables i no poden ser destruïts.
- Arxius privats: Reuneixen documents produïts i/o rebuts per persones físiques o jurídiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret públic.
Segons el cicle vital dels documents:
- Arxius històrics: Conjunt de documents inactius, que han perdut la seva vigència administrativa, però que són conservats perquè han adquirit un valor permanent secundari, històric o cultural. Segons la segona accepció d'arxiu, també són les institucions culturals que custodien i difonen la documentació amb valor permanent.
- Arxius administratius: Conjunt de documents actius, corresponents a les tres primeres etapes del seu cicle vital, amb plena vigència administrativa, legal i/o financera.
- Arxius de gestió o d'oficina: Reuneixen documentació en tràmit i de consulta administrativa continuada. Els documents no poden superar els cinc anys.
- Arxius centrals: Coordinen les funcions dels arxius de gestió i reuneixen documentació provinent d'aquests, la qual encara és vigent però ja no està en tràmit i la seva consulta no és tan freqüent. Els documents no poden superar els 30 anys a nivell estatal i els 15 anys a nivell de la Generalitat.
- Arxius intermedis: Reuneixen documentació procedent dels arxius centrals, un cop la seva consulta ja és molt esporàdica i han perdut la seva vigència administrativa (que no legal). Els documents es conserven fins la seva eliminació o transferència a l'arxiu històric i mai poden superar els 50 anys a nivell estatal i els 30 anys a nivell de la Generalitat.
Segons l'àmbit territorial dels fons que
custodien:
·
Arxius
nacionals o generals
·
Arxius
regionals
·
Arxius
provincials
·
Arxius
comarcals
·
Arxius
municipals
Segons l'organisme productor:
·
Arxius
de l'administració central
·
Arxius
de l'administració perifèrica
·
Arxius
de l'administració autonòmica
·
Arxius
de l'administració local
·
Arxius
de l'administració judicial
·
Arxius militars
·
Arxius universitaris
·
Arxius d'associacions i fundacions
·
Arxius eclesiàstics
·
Arxius
empresarials
·
Arxius
patrimonials o familiars
·
Arxius
personals
·
Arxiu
Hospitalari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada