CONÈIXER L’ENTORN
DEL SISTEMA OPERATIU.
- L’escriptori és tota la superfície visible de la pantalla, on apareixen diferents elements, com icones, carpetes, el botó d’inici i la barra d’eines.
- La barra d'eines, normalment situada a la banda inferior de la pantalla, permet accedir de manera ràpida al programari més utilitzat o bé als elements de configuració del sistema.
- Els menús són el conjunt d’opcions que ens permeten activar les diferents funcions i la configuració d'un programari. Se solen trobar a la part de dalt de les finestres.
- Una finestra és una àrea rectangular de la pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicació. Representa visualment la informació del programari.
- Una icona és la representació gràfica del programari, que serveix com a punt per executar-lo.
L’escriptori
El primer que visualitzem quan connectem el
nostre ordinador és la interfície gràfica del sistema operatiu, amb la qual
interactuarem. Tota la superfície visible de la pantalla és el que anomenem
escriptori, i és on apareixen els diferents elements, com icones o carpetes, el
botó d’inici i la barra d’eines.
Hem d’entendre l’escriptori com una metàfora
d'un escriptori real on tenim els programes i carpetes que fem servir,
representats per icones, tal com tindríem a la nostra taula de treball real
tots els nostres estris i carpetes a l’abast. Així, per exemple, si volem
desfer-nos d’un document, arxiu o carpeta que ja no ens interessa, només caldrà
que l’arrosseguem fins a la paperera de reciclatge per eliminar-lo. En
definitiva, es tractaria d’una acció similar a la d’agafar el paper de la
nostra taula de treball i llençar-lo a la paperera.
L’escriptori sol ser un reflex personalitzat
de cada usuari, és a dir, podem personalitzar-lo i adaptar-lo segons la nostra
forma de treballar i les nostres preferències. Així, podem trobar escriptoris amb
un fons pla i d’altres molt decorats amb gràfics, escriptoris amb moltes icones
i carpetes i d’altres gairebé sense carpetes, etc.
També cal tenir en compte que els escriptoris
disposen d’una sèrie de zones amb funcions especials, con ara les barres d'eines,
els menús o determinats complements, que tot seguit comentem.
La barra d’eines
La barra o barres d'eines permeten accedir de
manera ràpida, des de l’escriptori, al programari més utilitzat o bé als
elements de configuració del sistema.
La barra d’eines sol situar-se a la part
inferior de la pantalla, tot i que la podem col.locar en d’altres ubicacions,
segons les nostres preferències. També pot contenir informació, com ara l’hora,
la disponibilitat de les connexions, l’estat de la bateria (si treballem amb un
ordinador portàtil) o les finestres que en aquell moment tenim obertes al
sistema.
A Windows, i en algunes distribucions de
Linux, trobem un botó d’Inici que fa de punt d’entrada a tot el programari de
què disposa el sistema, i també de punt de sortida, per apagar l’equip. Sol
estar situat a la banda esquerra de la barra inferior de l’escriptori.
Els menús
Els menús són el conjunt d’opcions que ens permeten
activar les diferents funcions i la configuració d'un programari. Els menús se
solen trobar situats a la part de dalt de les finestres. Si n’obrim una, ho
podrem comprovar.
Ara bé, cal dir que alguns sistemes operatius,
com ara Linux i també Mac Osx, tenen el menú a la part de dalt de l'escriptori
i no a la finestra, com és el cas de Windows.
Les finestres i icones
Una finestra és una àrea rectangular de la
pantalla sobre la qual es desenvolupa una aplicació. Podem dir que les
finestres del sistema operatiu són quelcom semblant a la representació visual
de la informació que el programari ens ha de donar com a usuaris.
Es diu que una finestra està activa quan ens
trobem treballant, en aquell moment en concret, amb l’aplicació a la qual està
associada.
Hi ha uns controls bàsics comuns a totes les
finestres, com ara el botó de maximitzar (en seleccionar-lo, fa augmentar les mides
de la finestra fins a ocupar tota la pantalla); el botó de minimitzar (en
prémer-lo, redueix la pantalla a un botó ubicat a la barra d’eines, sense tancar
l’aplicació); el botó de restaurar (restaura la finestra a les mides anteriors);
i el botó de tancar (tanca la finestra). També trobem un altre control bàsic,
les denominades barres de desplaçament (vertical i horitzontal), que ens permeten
veure tot el contingut de la finestra, en el cas que sigui massa petita.
Cal tenir en compte que alguns sistemes com ara
Windows i alguns Linux tenen els elements de control de finestres a la dreta, i
altres, com ara Mac OsX i alguns Linux, a l'esquerra.
Per la seva banda, una icona és una
representació gràfica del programari, algunes més encertades que altres, i serveix
com a punt per executar el programari; és a dir, en prémer una icona determinada,
se’ns executarà el programa que aquesta icona tingui associat, ja sigui
convertint-se en un document, en una finestra, etc.
Cal tenir en compte que molts dels elements de
l'escriptori que hem comentat (les barres, els menús, les finestres i les
icones) es poden personalitzar a gust de l’usuari.
APLICACIONS BÀSIQUES DEL SISTEMA OPERATIU
Els
sistemes operatius presenten una sèrie d’aplicacions auxiliars que ens permeten
realitzar accions bàsiques, com ara escriure, dibuixar, modificar una imatge o
jugar, entre d’altres.
Entre aquestes aplicacions trobarem:
- Editor de text o bloc de notes
- Calculadora
- Editor i tractament de dibuixos i imatges
- Navegador web
- Reproductor multimèdia
- Jocs
Els sistemes operatius presenten una sèrie d’aplicacions
auxiliars que ens permeten realitzar accions bàsiques, com ara escriure,
dibuixar, modificar una imatge o jugar, entre d’altres. A continuació veurem
com podem utilitzar-les. A Windows, alguns d’ells es troben a la carpeta d’accessoris,
i a Linux, dins del menú d’aplicacions i accessoris.
Emprar l’editor bàsic de
text o bloc de notes.
Si volem crear un text senzill, Windows compta
amb un editor de text, el WordPad. Linux l’inclou com a Editor de text. Permet
crear text amb format de caràcters i paràgrafs i definir tabulacions, entre
d’altres coses. Crearem el text i en seleccionarem la part a la qual volem
donar un format determinat. 
A la barra d'eines, seleccionarem el format que
volem, com ara tipus, mida i color de la lletra, tabulacions, etc. Finalitzat
el text, el desarem al lloc on vulguem tot prement el botó desar.
Emprar la calculadora
A Windows es pot seleccionar el tipus de calculadora, de
tipus bàsic o bé científica, al menú 'veure'. El funcionament és com el d’una
calculadora normal.
Emprar l’eina bàsica de dibuix i tractament
d’imatges
Linux incorpora una sèrie de programes de dibuix
i d’imatges complets. Windows disposa de l’aplicació Paint, que permet retocar
imatges i dibuixos i crear-ne d’altres de senzills. Inclou una caixa d’eines i
una paleta de colors.
Emprar el navegador web
A Linux, el navegador web normalment incorporat
per defecte és Firefox, i disposa de
Thunderbird com a correu electrònic. A Windows, el navegador per defecte és
Internet Explorer, i té Outlook com a correu electrònic. Es pot descarregar el
navegador Firefox a Windows. Aquest navegador té més aplicacions per
descarregar i és més segur.
Per veure continguts o aplicacions realitzades
amb el programa Flash (animacions), Quicktime (video), Java (aplicacions) o
Acrobat reader (text), cal descarregar els plugins que permeten
visualitzar-los.
A la barra d'eines, seleccionarem el format que
volem, com ara tipus, mida i color de la lletra, tabulacions, etc. Finalitzat
el text, el desarem al lloc on vulguem tot prement el botó desar.
Emprar el reproductor multimèdia i la
gravadora de so
Windows incorpora una grabadora de so a l’opció d’entreteniment.
Per utilitzar-la , hem de tenir un
micròfon i una targeta de so.
També disposa d’un reproductor multimèdia que
reprodueix video, música o animacions.
Els diferents arxius de vídeo i àudio estan
codificats. Per tant, necessitarem còdecs o programes que permetin comprimir i
descomprimir els arxius digitals. Aquests programes realitzen algoritmes de compressió.
A vegades, segons el reproductor que utilitzem, no es disposa del còdec
necessari per descomprimir l’arxiu. Un altre programa que permet reproduir tot
tipus de formats de vídeo es Videolan.
A Linux trobem eines per escoltar musica i
veure vídeos de diferents formats.
Emprar els jocs incorporats al sistema
operatiu
Els dos sistemes operatius incorporen jocs que
es poden jugar de manera directa, però de vegades també permeten la connexió
per Internet per jugar amb més jugadors. Hi podem trobar el Backgamond, el
Buscamines, la Carta blanca, el Solitari, entre d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada